Ham Clavat als Morros

Una immersió de sèpies, pegellides i molls,
l’alga negra s’encega i venç l’arena blanca,
rajos de verds i grocs entre la posidònia
a dalt d’aquest teatre la caixa tapadora,
la superfície blava que utilitza la gent,
les hèlices de llanxes fan voltes i la xapen.
Passa algun veler sense dir res,
les fitores, els hams, els palangres, les xarxes
extreuen vida i hi tornen aigües brutes.
Els morts del fons s’ofeguen al galió de l’oblit,
iots i esponges d’os que mai no tornaran,
deriva de cadàvers, nostres, com si fossin nosaltres,
fan memòria emigrada que torba l’avui.
Aquí hi ha pau, perquè no hi ha cap país,
que el silenci és ja mut, que així ens dignifica.
Sent a dalt motos d’aigua reiure’s de la natura
i quasi de la història del món;
sembla que no han après com sóm de merdetes.

Del poemari El pis blau (Ed. El Tall, Palma, 2008)