Patrimoni Marítim

Bernat Oliver Font
(Palma 1963)

L’interès envers el patrimoni marítim em ve d’enrere. Ja de ben petit jugava al porxo del club nàutic de Cala Gamba, em vaig criar en aquell entorn, entre gànguils, xarxes, fitores, antenes, veles, rems i barques de fusta, envoltat per l’olor que hi espargia l’estopa, l’oli de lli o l’alzina que el mestre d’aixa acabava de serrar.

Als vuit anys vaig començar a fer regates d’Optimist i a l’estiu m’embarcava en algun bot per fer les regates socials de vela llatina. No tenia els divuit anys quan vaig adquirir el Nuria, un bot destapat que provàrem de restaurar sense èxit. A partir d’aquell moment ja tenia clar que m’agradaven aquelles barques de fusta i que els hi dedicaria part del meu temps i esforç; i així ha estat perquè al llarg dels anys he arribat a restaurar dos bots, el Callao i el Santa Creu, i un llaüt, el Sant Bartomeu, amb els quals he pogut gaudir de la mar i la vela llatina.

En l’àmbit teòric, les meves actuacions han pres altres maneres d’operar. Llicenciat en Història per la Universitat de les Illes Balears i màster en Gestió de Patrimoni (UOC), he encetat la meva línia personal d’investigació del patrimoni marítim, principalment per conèixer a fons, mantenir i difondre la marina tradicional. He pres part en diferents seminaris i congressos de debat del patrimoni marítim, en especial els vinculats al Museu Marítim de Barcelona i a l’EMH (European Maritime Heritage) i som membre de diferents associacions locals de preservació de la cultura del mar: Associació d’Amics del Museu Marítim de Mallorca (1993), Associació Llatins de Fusta (1995), Associació de Vela Llatina de Mallorca (2000). El 1995 vaig crear la primera escola de vela llatina de Mallorca que al llarg de cinc anys va introduir nombrosos alumnes a la navegació tradicional, i vaig continuar aquesta tasca docent amb la impartició de cursos de navegació tradicional a l’Escola Taller de Mestres d’Aixa del Consell de Mallorca (2000).

M’he involucrat en la reivindicació d’un museu marítim per a Mallorca perquè entenc que ha de ser aquesta la institució capaç de canalitzar els moviments de protecció i difusió del nostre patrimoni marítim. En aquesta línia, l’any 1997 vaig ser cobecat per l’Ajuntament de Palma (Premis Ciutat de Palma) per a dur a terme un inventari del patrimoni marítim de Mallorca; el 2006 el Museu de Mallorca m’encomanava la redacció de l’estudi i catàlogació del fons de
l’antic Museo Marítimo de Baleares, fons dipositat actualment en aquest museu. Entre els anys 2008 i 2010 vaig ser contractat pel Govern de les Illes Balears/Port de les Illes Balears en la recollida d’informació per a la creació del Museu Marítim i el 2014 l’Autoritat Portuària de Balears m’encomanava la redacció d’un Pla Museològic per a una seu del Museu Marítim de Mallorca, que hauria d’ubicar-se al Moll Vell.

D’una altra banda, i vista la pèrdua progressiva del patrimoni marítim flotant, vaig dur a terme un cens de la flota d’embarcacions tradicionals que ha estat revisat periòdicament: es tracta dels inventaris de bots, gussis, pasteres i llaüts de Mallorca realitzats en els anys 1994, 1996, 2001 i 2010. I, el 2016, vaig treballar en la redacció d’un catàleg per a la protecció jurídica d’aquestes embarcacions.

Un altre àmbit d’investigació que m’ha captivat és el del món dels grafits nàutics. He treballat amb la Dra. Elvira González en l’estudi arqueonàutic de nombrosos grafits apareguts a Mallorca: Castell de Santueri (1997), Torre de Santa Ponça (1998), Castell de Capdepera (2016, 2017). I, fruit d’aquests estudis, són diversos articles i comunicacions i en especial el llibre Els vaixells de pedra (Palma, 2006).